Info – Consells: Vull adoptar un nou gat: què hauria de tenir en compte?

A l’hora d’escollir un nou gat al domicili haurem de valorar si serà un gatet cadell (de màxim dos mesos d’edat), o d’un gat adult (per la qüestió que ens ocupa ens referim a gat “adult” als que siguin majors de 2 mesos d’edat). El procés pot ser molt ràpid si es tracta d’introduir un cadell o molt lent, fins i tot impossible, en el segon cas.

.

Autor Javier Feliu

C.V. Espai Veterinari (Viladecans)

A diferència dels gossos, si tenim un gat mascle adult és millor sempre escollir un cadell també mascle. Si és una femella, doncs escollirem una femella (encara que aquesta regla general té excepcions en cas que a la casa ja visqui amb nosaltres una femella poc sociable). Això és així perquè entre gats no hi ha una relació social com en els gossos i, al ser del mateix sexe, a l’edat adulta el pes i mida seran similars de forma que evitarem que cap dels dos pugui abusar de l’altre en interaccions de joc.

Si hem d’ajuntar dos gats adults, la norma no sempre és la mateixa. Haurem de tenir present la socialització del nostre primer gat. Si és un gat que ja ha conviscut amb altres gats tot serà més fàcil. Si no és així, si mai ha estat amb altres de la seva espècie, segurament serà més complicat. I deixem per un altre article perquè seria massa extens, els gats que han estat criats a biberó o separats de la mare abans de les 5 setmanes sense contactes amb altres de la seva espècie.

Per experiència, les femelles són més difícils que els mascles castrats a l’hora d’introduir un adult. Però un mascle sense castrar és, per norma general, més agressiu en la introducció d’un altre gat.

Si tenim un gat mascle o femella sociable, l’ideal és adoptar un exemplar del mateix sexe preferiblement cadell, d’uns dos mesos.

Seria:

  • Mascle adult sociable amb un altre mascle cadell.
  • Femella adulta sociable amb una altra femella cadell.
  • Mascle adult amb un altre mascle adult.
  • Femella adulta amb una altra femella adulta.

El motiu d’aquest tipus de consell és perquè la mida serà similar amb l’edat adulta i així com pugui “abusar de l’altre” durant els jocs.

  1. Espai pel cadell a on l’altre no pugui entrar. Així s’impregna d’olors de la llar.
  2. Presentació del cadell en un transportí o gàbia als pocs dies per tal que el vegi i olori a l’altre. Si reacciona bé, ja podem deixar anar el cadell.
  3. Si es bufa, miola, però se’n va, podem alliberar el cadell vigilant que el resident estigui en un lloc alt. Observar l’evolució. És molt extrany que un gat adult provoqui ferides en un cadell: el pot bufar o pegar però sense provocar-li ferides.
  4. Les zones altes a on està el gat resident no han de ser accesibles pel cadell.
  5. En pocs dies hauríem de veure que començen a jugar junts.
  6. Mantenir encara la zona de dormir del gat resident sense accés pel cadell. Almenys fins que veiem que juguen i es netegen mútuament.

Si tenim un mascle o una femella poc sociables, l’ideal segueix sent un cadell de gat de 2 mesos. Això sí, la forma de presentar-los serà diferent. Ho veurem més endavant i podria passar que no fos possible la seva convivència.

  • Mascle adult poc sociable amb un cadell mascle.
  • Femella adulta poc sociable amb femella cadell.
  • Mascle adult poc sociable amb altre mascle adult molt sociable i tranquil.
  • Femella adulta poc sociable amb un mascle adult molt sociable i tranquil.

En moltes ocasions el motiu que els gats no es portin bé és pels intents de joc d’un dels dos. Si a més un dels gats no és sociable, aquests intents de contacte o jocs els espanten. Un gat que s’espanta molt sovint es posa agressiu. Per això, al ajuntar gats adults, és important que siguin tranquils per donar temps a l’altre gat en la nova relació.

  1. Espai pel cadell a on l’altre no pugui entrar. Així s’impregna d’olors la llar.
  2. Canviar els gats de zona, de manera que puguin anar reconeixent l’olor de l’altre individu.
  3. Permetre que es puguin veure però sense fer-se mal, per exemple a través d’un vidre, o que es puguin veure i olorar-se (xarxa, gàbia…).
  4. Situar-los en la mateixa zona tranquils (podem utilitzar un arnés per ambdós o pel què ens sembli que pugués atacar).
  5. Situar-los a la mateixa zona i un d’ells en moviment (joc), i llavors invertir els papers.
  6. Haurien ja d’acceptar-se i poder estar lliures.

  • No forçar mail els contactes.
  • No agafar a cap d’ells en braços en les presentacions, ja que ens poden fer mal sense voler.
  • Intentar evitar al màxim les lluites. Quantes més vegades es barallin més agressius o espantats estaran i més costarà.
  • Mai renyar a cap dels dos; ens poden agafar por i atacar-nos per aquesta raó.
  • En tot aquest procés ens poden ajudar les feromones aplicades en difusor uns dies abans de l’introducció del nou felí. Poden ajudar a relaxar l’ambient i crear un millor clima en les interaccions. Consulta al teu veterinari.
  • Hi ha casos que evolucionen molt lentament. Haurem de tenir paciència abans de pensar en adoptar un altre gat. Si tenim qualsevol dubte millor consultar amb el teu veterinari.