Info – Consells: Què cal saber sobre l’artrosi?

Segons els experts de la University of Pennsylvania School of Veterinary Medicine, un 60% dels gossos de més de 7 anys pateixen artrosi.

És per això que hem creat  aquesta entrada en la nostra secció d’Informació i Consells, i a on pretenem respondre les preguntes més habituals que ens soleu fer a la consulta quan la diagnostiquem.

La superficie de les articulacions està coberta per un teixit anomenat cartílag. Aquest, impedeix que els ossos propers a les articulacions freguin i es desgastin amb el moviment. Quan aquest cartílag va desapareixent i a més apareixen certes proliferacions als ossos (conegudes com “osteofits”), llavors parlem que el nostre gos té artrosi.

Aquest desgast pot aparèixer a qualsevol de les articulacions del cos i de la columna vertebral. Quan una d’aquestes articulacions està afectada per l’artrosi, perd elasticitat i provoca un dolor intens que impedeix que l’animal es mogui amb normalitat.

Existeix un tipus d’artrosi primària, que és producte del desgast que pateix l’articulació a mesura que transcorren els anys, és a dir, en gossos d’edat avançada. N’hi ha una altra, la secundària, que és conseqüència d’una malformació genètica, com pugui passar amb la coneguda displàsia de maluc o de colze, o també causada per un traumatisme. Així doncs, aquesta artrosi secundària pot aparèixer a qualsevol edat.

Sovint no se sol comentar per part dels propietaris ja que no se sol estar familiaritzat amb els signes. A diferència de les persones que solem comunicar i exterioritzar el dolor, els gossos rarament el vocalitzen i només ho fan en casos de dolor molt agut.

Els signes de malestar crònic solen ser subtils i apareixen de forma gradual.

Un gos que té dolor crònic:

  • sovint sol caminar més lentament.
  • quan pot s’ajeu.
  • si ha de córrer no ho fa tant ràpidament o no recorre tanta distància.
  • sol estar lleugerament més rígid després d’estar estirat i se sol prendre més temps per aixecar-se especialment quan fa fred.
  • pot tenir petits canvis d’humor, dormir més o rebutjar el formar part de jocs que abans solia fer.

La malaltia sol començar a nivell de maluc, genolls, colzes i espatlles. Quan el gos senti dolor en aquestes zones evitarà recolzar-se d’aquella extremitat i pot ser que tingui coixeses localitzades. A més, si el dolor està focalitzat, pot tenir alguna mostra d’agressivitat al intentar tocar la zona en qüestió.

El primer que s’haurà de fer és una correcta exploració per part del professional veterinari. A vegades pot ser necessària alguna prova diagnòstica d’imatge (radiografia).

Una manera fàcil de confirmar-ho és fent una tanda de medicació pel dolor. Parleu amb el vostre veterinari per determinar la millor pauta i control, anotant els canvis produïts i els canvis de comportament. A vegades, al fer-ho, queda en evidència el malestar que té l’animal i que no és detectat pel propietari.

L’artrosi és una malaltia degenerativa, inflamatòria, crónica, que afecta a les articulacions. La artrosi provoca la pèrdua de cartílag i que els ossos es freguin i es vagin desgastant.

L’artritis és una malaltia inflamatòria crónica però que afecta a varies articulacions. L’atritis afecta a la membrana sinovial, la capa que recobreix tota l’articulació.

La simptomatologia i el tractament és diferent i serà el vostre veterinari clínic que us indicarà quin procés afecta a la vostra mascota i la millor forma d’actuació en cada cas.