Info – Consells: La Toxoplasmosi. Què haig de saber si estic embarassada o em vull quedar embarassada i tinc un gat a casa
Sobre aquesta malaltia zoonòtica (que es transmet de persones a animals i viceversa), s’han dit moltes coses, especialment si la persona interessada és una noia que es vol o està embarassada. Els professionals de la salut humana recomanen fins i tot donar el gat per limitar el risc a contraure aquesta parasitosi, però nosaltres us volem mostrar les caracteristiques d’aquesta malaltia per tal que, coneixent-los, es puguin valorar pros i contres i prendre les mesures adecuades si convé.
Autor Leonardo Moriconi
C.V. Grimm i VetSants (Barcelona)
Què és la Toxoplasmosi?
La toxoplasmosi és una malaltia parasitària transmesa per Toxoplasma gondii, un paràsit intracel·lular obligat (coccidi tisular intracel·lular obligat), que afecta a totes les espècies de sang calenta, inclosa l’espècie humana.
La infecció per T. gondii és molt freqüent i entre el 30-40% de la població mundial és seropositiva. No obstant, la majoria de les infeccions resulten asimptomàtiques o produeixen uns signes clínics molt lleus (similars als d’una grip i per tant, no detectades).
Existeixen, però, algunes categories de risc com persones immunodeprimides (malalts de SIDA, persones amb tractaments amb quimioteràpia o immunosupresors), o dones embarassades sense exposició prèvia al paràsit.
En aquests casos són possibles quadres greus multisistèmics que poden conduir a la mort en persones immunodeprimides (tot i que s’ha de destacar que la majoria d’aquests casos són secundaris a una reactivació d’una infecció latent i no a una nova exposició), o quadres d’avortaments neonatals, malformacions fetals en el cas de dones embarassades.
L’exposició prèvia a l’embaràs al paràsit confereix una immunitat protectiva al fetus en tots els seus estadis de desenvolupament.
Per què es relaciona la Toxoplasmosi amb els gats?
L’espècie felina representa l’hoste definitiu del paràsit Toxoplasma; dit d’una altra manera: és la única espècie capaç d’eliminar a l’ambient el paràsit a través de les femtes.
No obstant, al moment de l’eliminació fecal els paràsits no són capaços de reproduir la malaltia si abans no han patit un procés de maduració (anomenat esporulació), que dura entre 1 i 5 dies.
La malaltia clínica és molt poc freqüent i són possibles quadres greus en gats immunodeprimits i gatets (pneumonia, hepatitis, pancreatitis, encefalitis, miocarditis…), i encara més extranya en gats immunocompetents (uveítis, miositis, febre…).
Com es pot infectar de Toxoplasmosi un gat?
La via d’accès del Toxoplasma a l’espècie felina és substancialment oral: ingesta de carn i teixits infestats amb quists (les seves preses o de carn no cuinada), o aigua contaminada no controlada en gats amb vida exterior.
També és possible l’infecció a través de llet materna en gatets o per via transplacentaria i a través de transfusions de sang provinents de gats amb infecció activa.
Després de l’ingestió del paràsit en la seva fase vital, el cicle del paràsit presenta diferències importants entre els gats i la resta d’espècies de sang calenta (inclosa la humana), que cal destacar. A l’espècie felina (i només a la felina), existeix un cicle intestinal a on els quist ingerits presenten una fase de replicació sexual amb producció d’ooquists NO ESPORULATS que s’eliminen a l’ambient amb les femtes i que necessiten 1-5 dies per madurar i adquirir virulència (capacitat de produir la malaltia). Aquesta fase dura entre 1 i 3 setmanes i pot passar desaparcebuda o produir una diarrea lleu que es cura sola.
Quina relació hi ha dels gats amb les dones embarassades?
Un tema molt controvertit considerant la importància és el risc que suposa per a les dones embarassades el contacte amb els gats, especialment en l’ambient domèstic.
Anem a revisar alguns conceptes claus de la biologia i epidimiologia del paràsit Toxoplasma a tenir en compte:
- L’eliminació d’ooquist es produeix UNA SOLA VEGADA A LA VIDA del gat, després del primer contacte amb el paràsit i dura entre 1 i 3 setmanes. La possibilitat d’una segona eliminació d’ooquists és mínima. La Toxoplasmosi es pot reactivar (i és molt poc freqüent), en individuus amb immunosupresió molt severa (ja sigui espontànea o induïda per fàrmacs), però no presentarà fase intestinal, és a dir, que si hi ha reactivació NO es produirà eliminació d’ooquists.
- Els ooquists eliminats pel gat amb les femtes NO SÓN INFECTANTS FINS QUE HAGIN TRANSCORREGUT MÍNIM 24 HORES (procés d’esporulació).
- S’han realitzat estudis per valorar la presència de Toxoplasma en el pèl del gat, sobretot a la regió perianal, per valorar si l’hàbit de llepar-se pogués arrossegar quists des de la regió anal i permetre la seva “maduració” i contagi acariciant el gat, però tots els resultats han estat NEGATIUS.
Realment, doncs, quin risc hi ha si tinc un gat a casa i estic embarassada?
Podem concloure que el risc de contagi és mínim per part de gats domèstics si es respecten unes condicions higièniques bàsiques:
- neteja diària de les femtes per evitar l’esporulació
- ús de guants si la persona que fa la recollida d’excrements està en situació de risc (es vol quedar embarassada, no sap si ho està o ho està).
De tota manera, un gat indoor que porti mesos o anys a casa té unes mínimes possibilitats (o nul·les), d’eliminar ooquists amb les femtes si s’evita el consum de carn crua o l’accés a fonts d’aigua contaminades externes.
De cap manera un resultat positiu a un test serològic justifica donar en adopció a un gat ja que no hi ha relació entre positivitat serològica i eliminació fecal d’ooquists. Així mateix, un resultat positiu tampoc indica infecció activa i la serologia (quantitat d’anticossos), pot romandre elevada durant anys.
Què haig de tenir en compte respecte la Toxoplasmosi si em vull quedar embarassada o ho estic...?
Els riscs de contagi són infinitament més elevats si es consumeixen aliments no tractats tèrmicament (carn, llet…), fruita i verdura no netejada convenientment, aigua no potable o contaminada, si s’efectuen tasques de jardineria o es manipula carn crúa sense una protecció apropiada.
Possiblement la única situació a evitar sigui l’adopció d’un gat de carrer o d’un gat amb hàbit de caça per part d’una noia seronegativa i durant l’embaràs. No obstant, el risc de contagi és mínim si es respecten les condicions higièniques citades anteriorment.
