Info – Consells: El Gatet (1)

Enhorabona! Acabeu d’iniciar la convivència amb el vostre gatet. Aquest li aportarà moltes satisfaccions i es convertirà en un company inseparable. Us donem la benvinguda i volem ajudar-vos a gaudir del vostre gatet oferint-vos la següent informació. En efecte, els gatets (com els nens) vénen sense llibre d’instruccions.

Els gats són animals territorials: cada gat requereix un mínim de territori per viure, que marcarà constantment mitjançant les seves feromones. Ja sigui refregant el cos per les cantonades, fent marcatge amb petits pipis o bé rascant amb les ungles alguna zona vertical. Caldrà tenir algun rascador a casa que li resulti més atractiu que el sofà o les cortines i a la vegada és convenient esterilitzar-los per evitar el marcatge amb orina.
Com per ells és tan important tenir sempre el mateix entorn i s’estressen si hi fem canvis, en el cas que marxem uns dies, és millor deixar-los a casa i no dur-los amb nosaltres.

Cal diferenciar la zona de menjar de la zona d’eliminació, per tant, no posarem a la mateixa habitació la safata de sorra i la menjadora.

Al no classificar-se com animal social, no formen un grup jeràrquic definit, la qual cosa disminueix problemes de convivència entre ells.

Un gat, pel seu equilibri emocional, necessita CAÇAR cada dia; això és impossible en condicions habituals (en un pis), per això hem de proporcionar-li objectes (pilotes, ratolins sintètics) perquè canalitzin l’instint caçador cap al joc.

Entre els 2 mesos i l’any, li recomanem un pinso per a gats en creixement de bona qualitat.

És convenient revisar la quantitat de menjar diari per evitar problemes d’obesitat i el repartirem en diversos àpats. També es pot deixar el menjar calculat per tot el dia perquè sigui ell qui es gestioni els àpats.

L’aliment més adequat per a un gat és el pinso sec de primera qualitat, ja que garanteix una alimentació completa i equilibrada.

Però és convenient acostumar-los també al menjar humit, ja que es requereix per tractar algunes patologies. Actualment hi ha llaunes de menjar humit d’alta gama.

L’alimentació casolana predisposa a un seguit de patologies nutritives perquè és totalment desequilibrada.

Cal evitar posar-li menjar cada vegada que ens mioli; en aquest moment ens està demanant atenció i seria bo jugar una estona amb ell. Així evitarem l’obesitat, tan freqüent entre l’espècie felina.

Sempre s’ha dit que els gats són molt nets. I efectivament és així. Però a vegades un gat net deixa de ser-ho.

Per a evitar aquest problema, hem de saber quines són les característiques d’una safata ideal:

– Situada en un lloc adequat, amb accés lliure en tot moment.

– Absència de sorolls que provoquin ensurts, com la rentadora, la caldera de la calefacció, una assecadora de roba…

– Sorra: s’ha de netejar cada dia i millor si la sorra és aglomerant . Els gats prefereixen que no sigui perfumada.

Tot i que preparem la safata ideal, alguns gats mascles van molt sovint a la seva safata i no poden orinar correctament. Si observem aquest comportament, és important anar a la clínica, ja que passades 48 hores sense poder orinar correctament, es poden causar danys renals.

Perquè si la mare no ha estat ben desparasitada, 1 mes abans del part, transmet paràsits intestinals als gatets i sobretot, poden impedir que les vacunes actuïn.

Els paràsits intestinals de gat poden afectar també a les persones i constitueixen per tant un risc per a la salut pública.

Per assegurar-nos d’eliminar tots els paràsits intestinals us demanarem que ens porteu una mostra de femta del vostre gatet i l’analitzarem.

Els antiparasitaris no són vacunes capaces de protegir al gat de nous contagis durant un temps: maten aquells paràsits que el gat tingui en el moment de l’aplicació del producte. Per això és convenient repetir el procés cada 3-4 mesos.

És important protegir el nostre gat a certes malalties mitjançant la vacunació. Per poder decidir quines vacunes necessita, haurem de saber si el seu gat ha d’estar en contacte amb gats del carrer o amb d’altres gats no vacunats ni controlats sanitàriament.

Si el vostre gat viu sempre en un pis i no té accés a altres gats ni a llocs freqüentats per altres gats (el què anomenem com gat indoor), és suficient vacunar-lo enfront l’Herpesvirus, el Calicivirus i la Panleucopènia felina.

L’Herpesvirus felí dóna lloc a mucositat nasal, llagrimeig, esternuts, úlceres de còrnia i pot evolucionar a pneumònia.

El Calicivirus felí a més de problemes respiratoris, provoca úlceres bucals molt doloroses que poden fer que el gat no pugui menjar, i en gatets joves és causa de mort per inanició.

La Panleucopenia felina produeix vòmits, diarrea amb sang i una baixada greu de leucòcits.

També es pot vacunar enfront d’una malaltia bacteriana benigna però molesta, ja que produeix conjuntivitis i llagrimeig: la Chlamydiasis.

Si el vostre gat surt i té accés a altres gats no vacunats (el què anomen gat de vida outdoor), és convenient vacunar-lo també de la Leucèmia felina. Aquesta malaltia està produïda per un virus que es transmet per la orina, la femta i la saliva i que ocasiona una baixada de defenses, que facilita que el gat contragui altres malalties.

Existeix una altra malaltia vírica, la Immunodeficiència felina, que es transmet bàsicament mitjançant la mossegada entre gats però actualment no hi ha cap vacuna.

Depenen d’on vingui el vostre gatet, el veterinari us demanarà fer una prova per avaluar aquestes malalties.