Aproximadament el 90% de gats de més de 12 anys presenten signes de degeneració articular.  L’artrosi és una malaltia articular que provoca desgast del cartílag articular, provocant dolor o molèstia. És progressiva i el tractament es focalitza a millorar la presencia de dolor i retardar al màxim possible la seva evolució.

En el cas del gat els símptomes d’artrosi poden ser molt subtils. Caldria sospitar-ne si observem:

• • canvis en la mobilitat del gat
  • dorm a llocs nous (de més fàcil accés)
  • dificultat per a pujar o baixar dels mobles
  • problemes amb la capsa de sorra (defecacions fóra en altres llocs o al costat)
  • canvis en els hàbits higiene del pelatge (presencia de nusos o mal aspecte)
  •  excés de llepat sobre zones doloroses
  • ungles més llargues
  • canvis en el caràcter: menys interacció, no vol ser acariciat,  ja sigui amb el propietari o amb altres mascotes de la casa o nens.
  • coixeses molt poc evidents i difícils d’avaluar.

En gats d’exterior podem observar una disminució de les sortides, de la caça o exploració.

Generalment el diagnòstic es fa a la clínica i es basa en la presa de radiografies per avaluar canvis a les articulacions doloroses. Degut a que pot afectar a múltiples articulacions es recomana avaluar colzes, zona lumbosacre, genolls, zona toraco-lumbar, tarsos i falanges.

El tractament es basa en tres pilars:

1. 1. Control del dolor en cada cas. El tractament del dolor a base d’antiinflamatoris i analgèsics pot ser crònic i caldran controls analítics regulars de seguretat i per descartar malalties concomitants.
   2. Control de pes (vital si el gat té sobrepès, es considera un 75% de ‘èxit del tractament).Si el gat té sobrepès es posarà a dieta.Poden prescriure’s nutricèutics a base de condroitín i glucosamina segons el cas, ja sigui en comprimits o afegits a pinsos articulars específics.
   3. Adaptació de la llar i canvis en el maneig per tal d’intentar mantenir tots aquells hàbits agradables per el gat. Dins de l’adaptació de la llar, és important recalcar:
      1. la presència de llits tous i càlids  a llocs elevats però fàcilment accessibles i tranquils.
      2. facilitar l’accés als seus llocs favorits (sofà, llit, gratador o altres zones elevades) i fer que siguin més calentes i acollidores.
      3. capses de sorra amb entrada més baixa i múltiples si viuen en cases de varies plantes.
      4. ús de sorres de gra molt fi per evitar dolor a peus o dits.
      5. menjar i aigua arran de terra o amb fàcil accés si és elevat.
      6. ajudar a mantenir el pelatge net així com la zona perianal. Evitar raspallar les prominències òssies (zones de fàcil dolor).
      7. vigilar l’estat de les ungles.

———————————-

Aquest text està extret de FAB