Aquesta malaltia també es presenta en persones i és el resultat de complexes interaccions entre els nervis de la bufeta, l’estrès i la concentració d’orina.

La conseqüència és una inflamació molt dolorosa de la paret de la bufeta. Pot arribar a produir obstrucció de la uretra; tanmateix la micció pot ser tan dolorosa que provoqui un espasme que eviti la sortida de la orina.

És imprescindible tractar el dolor en aquests casos i el tractament també es dirigeix a evitar nous episodis. La majoria dels casos (on no hi ha obstrucció) es recuperen als pocs dies però les recidives són freqüents. Així, cal identificar les possibles causes d’estrés, i apart de la teràpia puntual durant l’episodi, cal modificar també l’ambient com a teràpia conductual.

És important intentar disminuir la concentració d’orina del gat mitjançant canvi dieta humida, fonts d’aigua, afegir aigua al pinso…

En el procés diagnòstic es realitzen generalment analítiques i proves d’imatge per descartar altres processos del tracte urinari amb simptomatologia similar.

Sempre cal una visita veterinària si es nota qualsevol modificació del patró d’orinar del nostre gat i és urgent fer-ho si es creu que el gat no pot o li costa orinar (signes d’obstrucció).

Informació extreta de la Feline Advisory Bureau (FAB).