Com a efectes de l’envelliment, podem observar una disminució de la activitat, fent que el tò muscular es redueixi i també es redueixi la capacitat de córrer, saltar o trepar. Tanmateix, la manca d exercici afavoreix la progressió de la  degeneració de les articulacions.

És freqüent que aquests gats perdin la gana degut a la disminució del sentit del gust i l’olfacte amb l’edat, també són molt freqüents  la aparició de problemes dentals que provoquen dolor al menjar. La funció del budell es deteriora provocant una menor absorció de nutrients i provoca una disminució de pes.  Alguns gats poden tenir estrenyiment.

La sensació de set també disminueix, beuen menys i es deshidraten més fàcilment, això és molt important sobretot en pacients amb malaltia renal crònica.

Dormen més temps però aquest son és menys profund.

La qualitat del pelatge és menor i són més sensibles a la humitat i al fred.

Revisions geriàtriques

Són visites regulars per avaluar el seu estat general amb control de pes degut que la majoria de gats d’edat avançada presenten pèrdues de pes i/o de mesa muscular. Es recomanen panells geriàtrics més o menys bàsics segons la presencia de malalties en el pacient i el seu control periòdic (hipertiroïdisme, osteoartrosi, malaltia renal crònica, hipertensió, problemes dentals, digestius, etc)

Alimentació

Per afavorir la ingesta d’aigua es recomana l’ús de dietes humides, fonts d’aigua, abeuradors múltiples de fàcil accés, afegir sabor a l’aigua.

Dietes específiques segons patologies.

Confortabilitat

Encara que el nostre gat envelleixi sense problemes apreciarà un entorn més confortable.

Els gats ancians desfruiten d’un lloc de descans càlid i protegit de corrents d’aire, al costat de fonts de calor. Cal intentar que les altres mascotes de la casa o els nens els deixin tranquils menters descansen.  Els problemes articulars poden fer difícil pujar als mateixos llocs que abans i petites ajudes com escales o similars poden afavorir l’accés.

Si és un gat que pot sortir a l’exterior cal pensar en tenir la gatera sempre oberta.

Modificar, o canviar si cal el tipus i accés a la capsa de sorra i també , si cal, el tipus de sorra per una molt fina (per evitar dolor) i molt absorbent (freqüentment aquests gats tenen produccions d’orina més grans).

Mantenir el control de les ungles (tallar-les per evitar el sobrecreixement que pot fer que es clavin). Alguns tendeixen a netejar-se menys, cal afavorir-ho usant pintes suaus i mantenir la higiene al voltant dels ulls, nas o zona perianal amb gases humides amb aigua tèbia.

Malalties concurrents

Molts cops aquests gats pateixen varies malalties a la vegada, es important el seu diagnòstic i control per millorat la qualitat de vida.

Algunes de les malalties més freqüents en la etapa geriàtrica són:

• Malaltia renal crònica
• Osteoartrosi
• Diabetis mellitus
• Hipertiroïdisme
• Hipertensió
• Malaita periodontal
• malaltia inflamatòria intestinal
• Síndrome de dèficit cognitiu
• Tumors

Cóm de vell és el meu gat?

Una escala aproximada respecte a la edat humana seria aquesta (edat felina – edat humana)

10anys –  56                 15anys – 76

11anys – 60                 16anys – 80

12anys – 64                 17anys – 84

13anys – 68                 19anys – 92

14anys – 72                  20anys – 96

Aquest text està extret de FAB