Info – Consells: La Leishmaniosi

Atenció! La Leishmaniosi és una malaltia parasitària que es transmet per una picada de mosquit i que pot afectar tant al gos com també al gat i independentment de la raça i l’edat de l’animal, i que pot arribar a ser letal per fallades renals i/o altres complicacions sistèmiques.

La Leishmània spp és un paràsit transmès per la picada d’un mosquit del gènere Phlebotomus.

Quan un mosquit portador femella pica al seu gos, el paràsit de la leishmaniosi entra a la pell i pot estar diversos mesos en període d’incubació (d’1 mes a 7 anys).

Passat aquest temps, el seu animal pot començar a mostrar signes de malaltia.

La leishmaniosi és una malaltia sistèmica greu d’evolució lenta però progressiva. Vostè pot observar en el seu gos algun dels següents símptomes:

• Lesions de pell cròniques
• Lesions en melsa, ronyó, fetge
• Ungles anormals
• Pèrdua de pes
• Lesions oculars
• Coixeses
• Pèrdua de la gana
• Epistaxi (sagnat pel nas)
• Diarrees

El perill de la malaltia és que pot estar present sense donar símptomes.

Al ser una malaltia endèmica en el litoral mediterrani, tots els gossos estan exposats a la picada del mosquit portador de la Leishmania.

El mosquit inicia la seva activitat al capvespre, però té un marcat fototropisme (l’atrau la llum), per la qual cosa entra a les cases per picar.

És un error creure que només estan exposats a la Leishmania els gossos que viuen a l’exterior de les cases.

L’època de major incidència en la nostra zona és molt àmplia: de març a octubre.

Sí, és molt senzill. Actualment tenim diverses tècniques analítiques que permeten la detecció precoç de la infecció.

Perquè és una malaltia crònica, no es cura.

Si es detecta i es tracta en les primeres fases podem evitar danys irreparables en els òrgans del seu animal.

L’objectiu és mantenir al pacient amb tractaments i controls periòdics perquè pugui fer una vida normal.

El seu gos NO pot contagiar la malaltia directament a les persones ni a altres animals.

Perquè algú s’infecti SEMPRE ha de ser picat per un mosquit infestat.

Un gos en tractament i sota control veterinari no actuarà com a reservori de la malaltia.

Actualment hi ha una nova vacuna contra aquesta malaltia. Vostè pot actuar de dues maneres:

Vacunar i protegir a la seva mascota de la picada del mosquit: d’una banda la vacuna redueix les possibilitats de contreure la malaltia. A més haurem de prevenir les picadures, el mètode més senzill i eficaç és la utilització de collars repel·lents d’alliberament lent (collar de la Leishmania) o bé pipetes. També pot protegir la seva llar mitjançant mosquiteres a les finestres i insecticides ambientals.

Anàlisi anual de Leishmània: recomanem fer aquesta anàlisi anualment per a comprovar que
el seu animal està lliure de la infestació.

Cap mètode preventiu contra la picada del mosquit és efectiu al 100%.

La vacuna redueix molt les possibilitats de contreure la malaltia, però l’animal no queda protegit al 100%.

Per això recomanem l’anàlisi anual de la Leishmania per a la detecció precoç. Si vol ser inclòs en la campanya anual contra la malaltia, comuniqui-ho al seu veterinari.